Hannah Arendt

Després de la Segona Guerra Mundial el nazi Adolf Eichmann va fugir cap a Argentina on va viure sota el nom de Ricardo Klement. El 1960, els israelians van atrapar Eichmann a Argentina i el van portar a Jerusalem per jutjar-lo.
El judici d'Eichmann va despertar un gran interès internacional i va incitar una nova oportunitat a Israel. Molts supervivents de l'Holocaust se sentien capaços de compartir les seves experiències mentre que el país s'enfrontava aquest capítol traumàtic.
El procurador general d'Israel, va signar una acusació contra Eichmann per 15 càrrecs, per crims contra la gent jueva i contra la humanitat.
Els càrrecs contra Eichmann van ser nombrosos, aquest coordinava les deportacions dels jueus d'Alemanya i d'altres parts d'Europa als camps d'extermini. Eichmann planejava la deportació detalladament. Treballant amb altres agències alemanyes , va determinar com seria la deportació apropiada dels jueus i es va assegurar que la seva oficina es beneficiés dels actius confiscats.
Eichmann també va ser acusat per ser membre d'organitzacions criminals com Tropes d'Assalt(SA), Servei de Seguretat(SD), i la Gestapo. Com a cap de la secció de la Gestapo per a assumptes jueus , Eichmann va coordinar amb Heinrich Mueller un pla per expulsar els jueus d'Alemanya i Polònia.
Per aquests i altres càrrecs, Eichmann va ser declarat culpable i comdemnat a mort.

Hannah Arendt va ser una filosofa politica alemanya d'origen jueu molt influent en el segle XX. El fet de la persecucio jueva a Alemanya la va fer migrar i va treballar de professora d'universitat i de periodista per al New York Times.

Arendt va ser l'encarregada del New York Times d'informar sobre el judici de Jerusalem a Eichmann. Arendt descriu Eichmann com un home normal i corrent que no semblava un criminal i que tampoc manifestava un odi cap al poble jueu. Hannah Arendt creu que Eichmann ha estat un resultat del totalitarisme, ja que treballava per ascendir en la seva feina sense tenir en compte el que podien ocasionar els seus actes.
Arendt deia que en una societat totalitària els hàbits i les normes poden arribar a convertir en una obligació “moral” l’assassinat, però l’home sempre té la última paraula  per a seguir o no seguir aquesta nova “moralitat” amoral. Hannah no va acceptar la culpabilitat col·lectiva, ja que “on tots són culpables, ningú és culpable”. Les decisions les varen prendre determinats autors i els que han de respondre sobre les seves decisions són les persones concretes que les van prendre. Eichmann no sentia responsabilitat pels seus actes, no tenia mala consciència, això no vol dir que no fos culpable.

Per a mi, Hannah Arendt va ser una filòsofa a la que la seva condició jueva no la va marcar ni influenciar a l'hora de redactar els seus pensaments, ja que no critíca tota activitat i tot personatge relacionat amb el nazisme, sinó que ho pren tot amb calma i amb un punt de vista objectiu.